Per VANESSA GRAELL.
(...)
Can Tunis ja no existeix, amb el nou mil · lenni es va anar consumint en una lenta agonia. Entre els dos carrils de l'autopista i el port de mercaderies, amb vistes al cementiri de Montjuïc, estava aquesta barriada gitana on els toxicòmans més demacrats acudien a comprar la seva dosi diària de coca, heroïna o el que calgui.
Can Tunis és només un record, un lloc desaparegut que, no obstant això, segueix existint: els seus últims anys van quedar registrats en el documental que José González i Paco Toledo van rodar entre 2002 i 2004, quan es van enderrocar les últimes habitatges i el barri es va reduir a ruïnes. L'ampliació del port va sentenciar per sempre al suburbi.
(...)
Totes les grans ciutats tenen un costat fosc i Can Tunis representa el de la Barcelona olímpica: va ser en els anys 90 quan es va erigir com a lloc de compra-venda amb línia directa des de plaça Catalunya: del 38, popularment conegut com el yonkibus, desembarcaven els ansiosos consumidors. «Es calcula que unes mil persones acudien diàriament per comprar i consumir", assenyala José. Segons la seva opinió, els gitanos complien un «rol social» al traficar.
(...)
Can Tunis ja no existeix, amb el nou mil · lenni es va anar consumint en una lenta agonia. Entre els dos carrils de l'autopista i el port de mercaderies, amb vistes al cementiri de Montjuïc, estava aquesta barriada gitana on els toxicòmans més demacrats acudien a comprar la seva dosi diària de coca, heroïna o el que calgui.
Can Tunis és només un record, un lloc desaparegut que, no obstant això, segueix existint: els seus últims anys van quedar registrats en el documental que José González i Paco Toledo van rodar entre 2002 i 2004, quan es van enderrocar les últimes habitatges i el barri es va reduir a ruïnes. L'ampliació del port va sentenciar per sempre al suburbi.
(...)
Totes les grans ciutats tenen un costat fosc i Can Tunis representa el de la Barcelona olímpica: va ser en els anys 90 quan es va erigir com a lloc de compra-venda amb línia directa des de plaça Catalunya: del 38, popularment conegut com el yonkibus, desembarcaven els ansiosos consumidors. «Es calcula que unes mil persones acudien diàriament per comprar i consumir", assenyala José. Segons la seva opinió, els gitanos complien un «rol social» al traficar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada