El Despertar de les Places

Família, per a quan torneu de Setmana Santa, us proposem un bis o un epíleg per al cicle "Temps de Revolta". Amb un dels seu directors, en Jordi Oriola de Transforma Films, farem una mirada un any enrera per veure com va anar el moviment del 15M a casa nostra, a travès d'aquest documental. Que no es digui que no sabem fer revoltes per aquí, amb estil propi i tot.

Ja ho sabeu, no us perdeu aquesta darrera oportunitat al present cicle, sobre tot els que vau ser allà des del primer minut i molt temps després. Us esperem divendres 5 d'abril a les 21.30h, si és que veniu a sopar (confirmeu fins aquell dia a les 14h a docsandpasta@gmail.com). 

Trailer: "EL DESPERTAR DE LES PLACES. Un any de 15M" from TransformaFilms on Vimeo.

Janadesh, people's verdict

Després de l'èxit de la darrera convocatòria, tornem amb una nova proposta que esperem us  agradi tant com aquella, ara amb la inestimable col·laboració dels camarades de Quepo, i amb la presència dels directors del documental, l'Oriol Ampuero i l'Enric Álvarez.

Jandesh és la campanya de lluita no violenta més important des dels temps de Gandhi. Durant 30 dies, 25.000 homes i dones provinents dels sectors més desafavorits de l’Índia recorren a peu els 350 km d’autopista que separen la ciutat de Gwalior de la seu del Parlament, a Delhi. L'objectiu: iniciar una vaga de fam massiva per exigir una redistribució justa de les terres.
Aquests guerrers sense armes pensen que el sacrifici, la disciplina i el sofriment personals són millors eines que els fusells per produir un canvi social. Saben que exposar-se a la violència de l’oponent sense tornar-s’hi comporta grans perills, però que la seva acció té més valor que tones de prèdica.

Davant del coratge mostrat pels caminants, el govern indi, preocupat per mostrar el país com a potència econòmica emergent i epicentre global de la mística, es veurà obligat a respondre...

Us esperem, com sempre amb un plat de pasta, el proper divendres 15 de febrer. A les 21.30h per sopar (reserveu a docsandpasta@gmail.com , s-u-p) i a les 22.30h per veure la pel·lícula.

Siete Instantes

Torna el Docs&Pasta i el cicle Temps de Revolta aquest 2013, amb "Siete Instantes", un documental que va guanyar el Docúpolis 2009 a Barcelona però que costa trobar  i veure a casa nostra. Tant que s'ha d'anar a Mèxic per poder obtenir una còpia d'aquesta visió femenina de la insurgència tupamara i dels fets que van marcar la dècada dels 70 a l'Uruguai. Una història de persones normals a situacions extraordinàries, amb totes les seves contradiccions, dilemes i costos personals.

No us la podeu perdre, amb el que ha costat trobar-la, i perquè fa molt de temps que no ens veiem. Aquest divendres 18 de gener a les 21.30h, si veniu a sopar (recordeu avisar per correu o per un missatge amb el Facebook), i a les 22.30h, ja per veure-la.

Salutacions i Bon Any!

PD. I sobre tot, moltes gràcies a les companyes Lorena i Eva que l'han transportada fins Barcelona des de Mèxic D.F., via París.

Llach, la revolta permanent

La Transició Espanyola va ser finalment modèlica per a aquells que no volien cap ruptura brusca amb el règim que es deixava enrere. Però va estar plena d'episodis que revelen les ànsies de canvis molt més profunds que no es van arribar a donar.

El 3 de març de 1976 a Vitòria, en el transcurs d'una assemblea de treballadors, l'actuació policial va causar cinc morts i més de cent ferits de bala. Aquella mateixa nit, dut per la ràbia, Llach va compondre la que seria una de les cançons més emblemàtiques d'aquests anys: “Campanades a morts”. 

Trenta anys més tard, Lluís Llach torna a Vitòria per interpretar-la en un concert multitudinari en record de les víctimes del 3 de març. 
Un viatge en l'espai i en el temps conduït per la música i les paraules del propi Llach, on es creuen els records autobiogràfics amb les imatges i els testimonis dels protagonistes d'aquells fets. 
Aquesta és la història d'una cançó, el retrat de la persona que la va escriure i la crònica dels fets que la van provocar.

Veniu a conèixer aquest proper divendres 19 d'octubre, a les 21.30h, els fets de Vitòria i la història d'un artista compromès.

La Batalla d'Alger

Tornem amb el Docs&Pasta amb un cicle que vol parlar sobre el temps de revoltes en què vivim, i que té connexions amb altres moments de la història recent. I no amb un documental, precisament, sinó amb una pel·lícula com "La Batalla d'Alger", per a molts un retrat fidedigne d'un dels capítols fonamentals de la guerra d'alliberament d'Algèria. Segurament, i aquí rau el seu interès més enllà de la seva qualitat cinematogràfica (va guanyar el Lleó d'Or a Venècia el 1966), cap altre film mostra millor el punt en què s'inicia l'espiral de violència que va marcar totes les lluites socials i polítiques del darrer terç del segle XX i el naixement de la lluita contrainsurgent per part dels Estats "democràtics", amb mètodes de dubtosa legalitat.
Diuen les males llengües que abans d'envair Afghanistan, va ser una de les pel·lícules que es va exhibir al petit cineclub del Pentàgon per als alts comandaments militars nordamericans.